Se situà en l’evolució del neorealisme, que intentà superar amb processos tècnics, sobretot el muntatge dels diàlegs i l’elaboració dels monòlegs interiors. Les seves obres principals són: A cidade das flores (1959), Os desertores (1960), As boas intenções (1963), Enseada amena (1966) i O bosque harmonioso (1982). S'ha dedicat també al teatre: A palavra é de oiro (1961) i O nariz de Cleópatra (1962).