Treballà a París i Londres com a decorador teatral, on aprengué les noves tècniques i tendències que li permeteren renovar el teatre danès. En la seva tragicomèdia Melodien, der blev væk (‘Melodies que s’han perdut’, 1935) critica l’eixarreïda existència burgesa i la necessitat de recuperar la fantasia (melodia) per alliberar-se. A Anna Sophie Hedvig (1939) critica el feixisme i justifica la violència exercida contra l’opressor.