i Ferrer d’Abella | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Ferrer d’Abella

religió relig
Eclesiàstic, de l’orde dominicà.
?, ? — l’Arboç, Baix Penedès, 1344

L’any 1323 Joan XXII el nomenà bisbe de Neopàtria (Grècia catalana), on no arribà a anar. Fou bisbe de Mazzara (Sicília) el 1330, i, finalment, fou nomenat bisbe de Barcelona el 1335. Durant el seu pontificat foren traslladades les relíquies de Santa Eulàlia a la cripta de la catedral i fou celebrat un sínode el 1339, les constitucions del qual foren publicades el mateix any. Impulsà les obres de la catedral, i el 1337 en consagrà l’altar major. Establí l’ordenament de la casa de l’Almoina. Morí el 1344 tot fent la visita pastoral al deganat del Penedès amb motiu de la presència de nuclis begards.

Llegir més...