Metge psiquiatre de professió, fou cap del Servei de Psiquiatria de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau i catedràtic de psiquiatria de la Universitat Autònoma de Barcelona.
Fou autor de treballs sobre la seva especialitat mèdic, entre els quals L’orientació antropològica existencial de la psiquiatria, premiat per l’Institut d’Estudis Catalans el 1961; El nostre caràcter (1961), Què cal saber d’higiene mental (1963) i Tractat de psiquiatria (1981); i, en assaig, Tòtems actuals (1960) i altres treballs relacionats amb la literatura com Mossèn Cinto vist pel psiquiatre (1958) i Geni i catalanitat de Ramon Llull (1965). També escrigué articles de divulgació i les memòries Diari d’un psiquiatre il·lús (2000).
En el seu vessant de lletrista i cantautor, compongué nombroses cançons, algunes de les quals recollí a Trenta cançons (2001), una recopilació dels versos de les seves cançons. Ingressà a Els Setze Jutges el 1962, poc després de la seva fundació, i entre aquest any i el 1965 enregistrà tres discs. Algunes de les seves cançons, especialment Cap al futbol i Quan érem infants, obtingueren una certa popularitat.