Enginyer, concilià les seves conviccions catòliques amb el marxisme i fou membre del partit socialista fins el 1939. A partir del 1940 col·laborà amb el règim de Vichy. Exiliat a Suïssa (1944-51), desenvolupà una obra que gira entorn de preocupacions religioses i existencials. Destaquen tres novel·les on el tema polític es barreja amb una inspiració visionària i esotèrica: Heureux les pacifiques (1946), Les yeux d’Ezéchiel sont ouverts (1949), i La fosse de Babel (1962), així com Le Visage immobile (1980). És autor d’assaigs (La Bible, document chiffré, 1950; Approches de la nouvelle gnose, 1981) i d’unes memòries: Ma dernière mémoire (1972-80).