La capital és Sukhumi. Ocupa l’angle nord-oest de la depressió del Rioni, entre el Caucas i la mar Negra. Presenta una diferenciació fisiogràfica en tres zones escalonades: la marina, on es concentren l’agricultura i les ciutats; les serres, plecs de la coberta sedimentària precaucasiana que els rius fendeixen transversalment, i, més enllà, la zona axial paleozoica del Caucas, que assoleix els 3.000-4.000 m. El clima és mediterrani plujós de tendència subtropical. La vegetació és molt rica, i de la terra baixa passa, en altitud, a bosc caducifoli humit, a coníferes subalpines, a prat alpí. La població muntanyenca viu de la fusta i del bestiar. L’agricultura inclou la vinya, els cítrics, el tabac, el te i el moresc entre els conreus principals. La mineria d’hulla a Tkvarčeli és la més important de la Transcaucàsia. Una sisena part de la població de la república, aproximadament, és ètnicament abkhaz; la resta és formada de georgians, armenis i russos. Sukhumi, la capital, és el centre cultural i industrial de la República. Abkhàzia apareix amb aquest nom al s VIII, al territori de l’antiga Còlquida. S'hi succeïren onades de pobles forasters: colònies de grecs jonis, com Dioscúries (Sukhumi) (750-500 aC), sotmeses a Mitridates del Pont, als romans, a l’imperi Bizantí, als sassànides, als àrabs, als mongols. Una dinastia abkhaz (735-985) fou substituïda pels bagràtides, pels seljúcides de Rūm i pels otomans. En 1806-10, els russos desplaçaren els turcs, i el 1824 hi establiren colònies militars (tractat d’Adrianòpolis del 1829). Amb les guerres del 1864 i del 1878, la meitat de la població emigrà a Turquia. Després de l’ocupació per les potències centrals, el 1918, Abkhàzia es proclamà autònoma. El 1921 fou constituïda en república soviètica, que el 1931 esdevingué república autònoma dins Geòrgia. Els anys setanta, els abkhazos començaren a reivindicar la separació de Geòrgia. Amb la perestroika, la campanya secessionista s’intensificà, cosa que provocà enfrontaments amb la població georgiana de la república. El 1990 el Soviet Suprem d’Abkhàzia aprovà la independència respecte a Geòrgia. Durant el conflicte armat que enfrontà els líders georgians Z. Gamsakhurdia i E. Ševarnadze (1992-93), els nacionalistes abkhazos aconseguiren de controlar la major part de la República. L’any següent els governs abkhaz i georgià signaren un acord de pau i, Rússia hi desplegà forces de pacificació. Durant els deu anys següents el territori mantingué un estatus ambigu: formalment formava part de l’estat georgià, però en la pràctica s’autogovernava de manera independent d’aquest. El 1999 el parlament abkhaz aprovà la independència, que no rebé cap suport internacional, ni tan sols de Rússia, la qual, no obstant això, aquests anys oferí la ciutadania als habitants de la república. En accedir a la presidència de Geòrgia (2004) Mikhail Saakašvili declarà com un dels seus objectius el restabliment de la integritat territorial de l’estat, referència a Abkhàzia i a la també república secessionista d’Ossètia Meridional, que es trobava en una situació semblant. El 2006 tingueren lloc alguns incidents armats a Abkhàzia entre la guerrilla i l’exèrcit georgià, i aquest amateix any una manifestació multitudinària en favor de la independència encapçalada pel president abkhaz Sergei Bagapsh rebé el suport el parlament rus). La tensió escaltà, però, arran de l’ofensiva de l’exèrcit georgià a Ossètia a l’agost de 2008. El breu i cruent conflicte armat que aquest incident desencadenà amb Rússia tingué com a resultat l’expulsió d’un gran nombre de georgians (que esdevingueren refugiats) d’ambdos territoris, el reforçament del secessionisme i la independència de fet i l’increment dels contingents militars de Rússia. Al final d’agost, el parlament rus reconegué la independència d’Abkhàzia i Ossètia del Sud, que fou rebutjada per Geòrgia, per la UE i els EUA.