i Abraham ben Meir ibn ‘Ezra | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Abraham ben Meir ibn ‘Ezra

Abraham ‘Ezra, Nom transcrit al català d’Abraham ben Meïr ibn Ezra
Abraham ‘Ezra, Nom transcrit al català d’Abraham ben Meïr ibn Ezra
literatura lit
Escriptor hebreu educat a Còrdova.
Tudela, 1092 — Rodes, 1167

Fugí d’Al-Andalus amb motiu de la intolerància dels nou vinguts almohades i viatjà per Europa i per l’Àfrica del nord. S'adonà del profund desnivell existent entre les aljames de la península i les de la resta d’Europa, i en els seus viatges es convertí en transmissor de la cultura científica àrab al nord i al centre d’Europa. Escriví diverses obres en llatí, com els Fundamenta tabularum astronomicarum (1154), que és una recensió molt ampliada de les Tabulae Pisanae, i un Tractat sobre l’astrolabi planisfèric (~1160). Però la seva fama és deguda a les nombroses obres científiques, en hebreu, sobre temes d’astronomia (com a astrònom donà nom a una estrella), matemàtiques, astrologia, filosofia, gramàtica i exegesi bíblica. És autor també de poesies religioses, bé que mediocre. És famosa una elegia sobre les destruccions pels almohades de les aljames jueves ( Quinà ). En el seu comentari al llibre d’Isaïes apunta ja la possibilitat de l’existència d’un Deutero-Isaïes, cosa que avui és admesa generalment.

Col·laboració: 
DBP
Llegir més...