i Abraham ben Meir ibn ‘Ezra | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Abraham ben Meir ibn ‘Ezra

Abraham ‘Ezra, Nom transcrit al català d’Abraham ben Meïr ibn Ezra
literatura lit
Escriptor hebreu educat a Còrdova.
Tudela, 1092 — Rodes, 1167

Fugí d’Al-Andalus amb motiu de la intolerància dels nou vinguts almohades i viatjà per Europa i per l’Àfrica del nord. S'adonà del profund desnivell existent entre les aljames de la península i les de la resta d’Europa, i en els seus viatges es convertí en transmissor de la cultura científica àrab al nord i al centre d’Europa. Escriví diverses obres en llatí, com els Fundamenta tabularum astronomicarum (1154), que és una recensió molt ampliada de les Tabulae Pisanae, i un Tractat sobre l’astrolabi planisfèric (~1160). Però la seva fama és deguda a les nombroses obres científiques, en hebreu, sobre temes d’astronomia (com a astrònom donà nom a una estrella), matemàtiques, astrologia, filosofia, gramàtica i exegesi bíblica. És autor també de poesies religioses, bé que mediocre. És famosa una elegia sobre les destruccions pels almohades de les aljames jueves ( Quinà ). En el seu comentari al llibre d’Isaïes apunta ja la possibilitat de l’existència d’un Deutero-Isaïes, cosa que avui és admesa generalment.

Col·laboració: 
DBP
Llegir més...