i Abraham ibn Dā‘ūd | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Abraham ibn Dā‘ūd

filosofia filos, literatura lit i història de la medicina hist med
Escriptor, metge i filòsof hebreu.
Toledo, 1110 — Toledo, 1180

Escriví una obra de caràcter filosòfic en àrab, Al-'aqida al-rafi'a (‘La fe excelsa’), que només es conserva en la versió hebraica ( Emuna rama ) i que hom considera un precedent de Maimònides. Com a historiador assolí una gran fama amb el llibre Séfer ha-Qabbalà (‘Llibre de la tradició’), en el qual, fundant-se en la Bíblia, en la Mishnà i en antigues cròniques hebraiques, defensà la tradició rabínica en contra de les doctrines de la secta caraïta. Aquesta crònica fou continuada per Abraham ben Šělomó ibn Torrutiel i Yosef ben Ṣaddiq. Morí penjat per ordre d’Alfons VIII de Castella.

Col·laboració: 
DBP
Llegir més...