De família amirīta (era fill d’'Abd al-'Azīz i germà d’'Abd al-Malik, reis de València), es rebel·là el 1076 contra el rei de Toledo al-Qādir, el qual havia destronat el seu germà el 1065, i aconseguí una independència de fet. Hagué de posar-se, però, sota la protecció militar d’Alfons VI de Castella, al qual pagà tribut, i hagué de maniobrar diplomàticament amb els Banū Hūd de Saragossa per tal d’evitar l’annexió de València a llur regne. A la seva mort, al-Qādir tornà a emparar-se de València (1086).