Abū-l-‘Atāhiya

(Kūfa, Iraq, 748 — Bagdad, aprox. 825)

Poeta àrab.

S'establí a Bagdad en temps d’Hārūn al-Rašīd, on, per la seva vida desordenada i les seves activitats polítiques, fou empresonat. A la presó féu amistat amb el músic Ibrāhim al-Mawṣulī que posà música a les seves poesies, cosa que contribuí a la seva popularitat. A causa de la seva poesia mística (el misticisme no era acceptat aleshores encara del tot a l’islam), fou considerat heretge.