i Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona

Aspecte del Palau Requesens, seu de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona
© Fototeca.cat-G.Serra
literatura lit i institucions de cultura inst cult
Societat creada a Barcelona el 1729 —quan ja feia quinze anys que l’ Acadèmia Desconfiada havia deixat d’existir—, inicialment sense denominació, per iniciativa de Bernat Antoni de Boixadors, comte de Peralada.

Els membres d’aquesta acadèmia s’imposaren com a finalitat l’estudi de la història (i, en especial, la de Catalunya) i la instrucció de la joventut, aspecte, aquest darrer, que revela una preocupació pel problema plantejat a la ciutat pel trasllat de la seva universitat a Cervera, després del 1714. Celebrà sessions fins el 1751, en les quals eren debatudes qüestions molt diverses i hom llegia poesies. El 1752 Ferran VI donà el nom de Reial Acadèmia de Bones Lletres a la corporació creada el 1729, gràcies a gestions fetes per Josep de Móra, marquès de Llió, que en fou el vicepresident; la presidència fou reservada al comte de Peralada. Tot seguit fou planejada la redacció d’una extensa història de Catalunya i d’un diccionari de la llengua catalana, per a la confecció del qual fou feta una llista d’autors considerats com a autoritats; fou publicat també (1756) el primer volum de les Memorias , en gran part ocupat per una extensa monografia sobre els principis de la història, escrita pel marquès de Llió, treball ben notable i que encara manté dades i observacions de valor. L’ocupació francesa de Barcelona suspengué els treballs de l’acadèmia entre els anys 1807 i 1814. El redreç fou difícil, i encara no havia assolit de vitalitzar-se quan la revolució liberal del 1820 donà entrada a trenta nous acadèmics, la majoria molt joves i d’ideologia moderna, com Ramon Muns, Ignasi Santponç, Bonaventura Carles Aribau, Ramon López i Soler i Pròsper de Bofarull. El 1824 fou suspesa l’acadèmia, que presidia Pròsper de Bofarull, el qual, en la seva condició de director de l’Arxiu de la Corona d’Aragó, hi traslladà la documentació, fins que el 1833, a iniciativa de l’ajuntament de Barcelona, fou restablerta i reorganitzada una altra vegada sota la presidència de Bofarull i amb la secretaria a càrrec de Ramon Muns, els quals assoliren de donar-li una època de prosperitat i d’eficàcia, i d’assenyalar-li tasques concretes. Així, l’acadèmia creà càtedres de diverses disciplines de lletres, que no tan solament supliren l’absència d’universitat a Barcelona, ans encara crearen els fonaments d’aquesta, restaurada el 1837. D’altra banda, quan a conseqüència de la desamortització de béns eclesiàstics i dels afanys de progrés es posaren en perill molts monuments artístics, l’acadèmia lluità coratjosament per tal d’evitar la destrucció d’edificis de valor artístic, recollí totes les peces que pogué i procurà d’infondre en els barcelonins afecte i respecte a les mostres d’art medieval. La Renaixença anà estretament vinculada a la vida de l’acadèmia: el 1842 atorgava a Joaquim Rubió i Ors un premi pel poema Roudor de Llobregat , i molts dels seus membres foren figures importants del moviment renaixentista. Col·laborà intensament en la tasca de la regularització de la llengua; encomanà a dos filòlegs de tant prestigi com Josep Balari i Jovany i Manuel Milà i Fontanals la codificació de l’ortografia. Llur proposta, feta amb uns criteris vàlids al seu temps, sofrí des de l’inici del s. XX la concurrència de la normalització establerta per la revista L’Avenç i per l’Institut d’Estudis Catalans, que ben aviat s’imposà. La influència d’alguns acadèmics aferrats a les normes de Balari i de Milà, també seguides pels organitzadors dels Jocs Florals, féu que la corporació mantingués la vella ortografia fins el 1931, bé que la majoria dels acadèmics havien acceptat, personalment, les normes oficials. Les activitats de l’acadèmia foren suspeses al juliol del 1936; al març del 1939 foren represes sota la presidència de Ferran Valls i Taberner fins el 1942. Posteriorment han ocupat aquest càrrec Carles Sanllehy i Girona (1942-54), Ramon d’Abadal i de Vinyals (1954-61), Agustí Duran i Sanpere (1961-63), Martí de Riquer (1963-96) i, des del 1996, Eduard Ripoll i Perelló. L’Acadèmia de Bones Lletres ha editat diverses publicacions sobre història i literatura catalanes, els volums de Memorias i un Boletín o Butlletí , publicat anualment des del 1901. Consta de 36 acadèmics numeraris (que han de residir a Catalunya) i d’un nombre indefinit d’acadèmics corresponents. Està instal·lada a l’antiga casa Requesens, dita de la comtessa de Palamós, situada al carrer del bisbe Caçador. Conté un important monetari, del qual destaquen les sèries de monedes emporitanes i catalanes medievals.

Col·laboració: 
MRi
Llegir més...