Coneguda també pels noms d’Acadèmia Catalanista, Acadèmia Regionalista o Acadèmia Catalana, en l’etapa fundacional destacaren personalitats com E. Prat de la Riba, J. Torras i Bages, A. Rubió i Lluch i J. Puig i Cadafalch. En una segona etapa, entorn del pare Ignasi Casanovas, s’aplegaren figures com J. Carner, J.M. Lopez-Picó, J. Bofill i Mates i E. Vallès i Vidal. En la tercera etapa, a partir del 1953 i sota el nom d’Acadèmia de Llengua Catalana, tingué un paper destacat en el redreçament de Catalunya. Hi col·laboraren l’abat Escarré, J. Vicens i Vives, R. Galí, J. Pujol, J. Benet, A. Manent etc. Molts dels seus components —germans Sayrach, E. Cirici, germans Espar, X. Polo, J.M. Macip, J. Casajoana, J. Guitart, A. Mariné, etc.— tingueren un paper decisiu en accions com l’afer Galinsoga, els fets del Palau, en les campanyes “Volem bisbes catalans”, “Rutes Universitàries a Montserrat”, la creació de la llibreria Ona, la creació d’entitats com Edigsa, la revista Tretzevents, el diari Avui, etc.