i Acció Catalana | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Acció Catalana

ciències polítiques polít
Moviment polític nacionalista de Catalunya, creat com a resultat de la Conferència Nacional Catalana (Barcelona, 4 i 5 de juny de 1922), convocada per elements de la Joventut Nacionalista de la Lliga Regionalista disconformes amb l’actuació dels dirigents d’aquest partit que consideraven poc nacionalista, per antics membres de la Unió Federal Nacionalista Republicana i per joves intel·lectuals independents.

Foren ponents de la conferència Jaume Bofill i Mates, Lluís Nicolau d’Olwer, Antoni Rovira i Virgili i Josep Maria Pi i Sunyer, que tractaren, respectivament, de Doctrina nacionalista, Actuació del nacionalisme en les corporacions públiques catalanes, Actuació del nacionalisme davant l’Estat espanyol i Organització i propaganda . Formaren el primer consell central del partit: Jaume Bofill i Mates, president; Lluís Nicolau d’Olwer i Antoni Rovira i Virgili, vicepresidents; Carles Jordà, Ramon d’Abadal i de Vinyals i Leandre Cervera, vocals. El diari barceloní La Publicidad , adquirit per elements del nou partit, fou catalanitzat del tot i es convertí en defensor del nou ideari. A les primeres eleccions en què participà, el nou partit aconseguí uns resultats excel·lents. A l’estiu del 1923 pactà amb els nacionalistes bascs i gallecs la Triple Aliança. Caiguda la Dictadura, participà en el pacte de Sant Sebastià (1930), representat per Manuel Carrasco i Formiguera. L’any 1930, el seu dirigent Lluís Nicolau d’Olwer fou nomenat membre del govern provisional de la República Espanyola que, en la clandestinitat, presidia Niceto Alcalá-Zamora. El mes de març de 1931, en fusionar-se amb Acció Republicana de Catalunya, aquest partit es convertí en Acció Catalana Republicana .

Col·laboració: 
JBe
Llegir més...