Ideològicament independent i autònoma en la seva gestió, és regida per una junta directiva elegida per l’assemblea general de socis i és assistida per una junta consultiva i una junta de fundadors. En fou el primer president Joan Fuster, que el 1992 fou substituït per Joan Francesc Mira, el qual, al seu torn, deixà el càrrec el 1999 a Eliseu Climent. L’any 2012 Joan Francesc Mira ocupà de nou la presidència fins el març del 2020, que el rellevà Anna Oliver. Des de l’any 2012 Eliseu Climent, és el president fundador d’ACPV.
La seva activitat està orientada bàsicament a donar suport a altres entitats, a concedir beques i ajuts per a investigacions i a promoure activitats concretes. Entre les iniciatives més importants destaquen la creació del centre Carles Salvador per a l’aprenentatge del català, pel qual a la segona dècada del segle XXI havien passat més de 10.000 alumnes; l’itinerari reivindicatiu al País Valencia del Correllengua i la convocatòria de les mobilitzacions reivindicatives del 25 d’Abril en commemoració de la batalla d’Almansa i del 9 d’Octubre (Diada Nacional del País Valencià), a més de l’organització de conferències, exposicions, concerts, recitals, premis literaris, etc. Té també una important participació en els premis Octubre, els més importants al País Valencia no atorgats per les institucions, i ha impulsat els concursos i concerts Tirant de Rock, que des del 1992 han contribuït decisivament al sorgiment de grups de rock en català. Disposa també d’un servei jurídic dedicat als litigis lingüístics i en defensa de la llengua pròpia del País Valencià.
L’octubre del 2006, s’inaugurà la nova seu, l’Octubre Centre de Cultura Contemporània (OCCC), emplaçat als antics magatzems El Siglo de València. L’OCCC, que acull també la seu de la Institució Cívica i de Pensament Joan Fuster, fou creat amb la voluntat d’esdevenir un pol de la cultura catalana. L’ACPV, que a mitjan anys noranta tenia uns 7.500 socis, ha estat distingida amb el premi d’actuació cívica de la Fundació Jaume I (1983) i amb la Creu de Sant Jordi (1984). Forma part de la Federació Llull (1990), integrada, a més d’ACPV, per Òmnium Cultural i l’Obra Cultural Balear.
A mitjan anys vuitanta organitzà també la instal·lació de repetidors en diversos punts del País Valencià per a la recepció de Televisió de Catalunya, cosa que ha donat lloc a conflictes amb el govern valencià, especialment a partir de l’any 2007, en què aquest inicià processos contra l’entitat per tal de desmantellar-los, i que finalment obligaren a la institució a deixar d’emetre el senyal de TVC el 17 de febrer de 2011. El govern valencià, a més, aconseguí que els tribunals condemnessin l’entitat a pagar multes que arribaven als 600.000 euros per les emissions. Més de la meitat d’aquest import s’havia pagat a mitjan setembre gràcies a campanyes de donacions. Les sancions, però, sotmeteren l’entitat a un greu ofec econòmic. La situació canvià a partir de finals del 2012, en què els tribunals revertiren diverses sentències i anul·laren multes. El gener del 2013, els socis avalaren per àmplia majoria el retorn del senyal de TVC al territori valencià.