De formació universitària, milità activament en el partit nacionalista del seu país i es lliurà d’una manera paral·lela a tasques periodístiques. Hom el considera el creador de la novel·lística nacional amb el tríptic històric de novel·les format per Ismael (1888), Nativa (1890) i Grito de gloria (1893), en les quals barreja un gust romàntic amb el realisme aspre dels fets de la Independència. La més acabada de les seves obres i la més influent en la narrativa posterior és, però, Soledad (1894).