Posà els fonaments del poder assiri a l’Alta Mesopotàmia, el qual havia de continuar amb Salmanassar I i Tukulti-ninurta I. Davant Babilònia, la gran rival del sud, aconseguí capgirar la situació favorable fins aleshores als babilònics en derrotar el rei cassita Nazimaruttash. Pel que fa a l’est, frenà, sembla, les incursions dels lul·lubi i els guti, pobles muntanyencs del Zagros que des de sempre saquejaven les poblacions sedentàries de Mesopotàmia. A l’oest, convertí, primerament, Khanigalbat (territori residual de l’antic Mitanni) en el seu vassall, en vèncer el rei Shattuara I i, després, en una possessió assíria en derrotar Wasashatta, fill i successor de Shattuara I. El perill que això implicava per a les possessions hittites a l’Alta Síria fou la causa, sembla, que Khattushilish III, rei hittita, signés el seu famós tractat d’amistat amb el faraó Ramsés II (1284 aC).