i Ademús | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Ademús

Nom oficial del municipi d’Ademuz (es)
Municipi
Racó d’Ademús
Nom oficial del municipi d’Ademuz (es)
Vista de la vila d’Ademús, de caràcter medieval, sota les restes del castell
© Arxiu Fototeca.cat
Municipi i cap de comarca del Racó, a la zona de llengua castellana del País Valencià, estès a banda i banda del Túria.
Població: 
1.286 h
[2009]
Extensió: 
100 km2

El terme és drenat, a més, pel Boïlgues i per les rambles de Riodera (que és el límit amb Aragó), Las Tóvedas, Negrón i El Val. La població, estable fins el 1940, ha disminuït d’aleshores ençà a la meitat, per emigració a Barcelona i al Port de Sagunt, especialment. El secà (cereals i ametllers) és de baix rendiment; als regadius del Túria i del Boïlgues són conreats cereals, patates, llegums i especialment arbres fruiters (sobretot pomeres). La propietat de la terra és molt repartida, i és explotada generalment de manera directa pels propietaris. La muntanya és, en gran part, de propietat municipal. Hi ha pins i savines a la part més pròxima a la serra de Javalambre (l’aprofitament forestal dóna feina a una serradora), però en general el territori és desboscat. Més de la meitat de la població treballa a l’agricultura. Hi tenen lloc dues fires anuals de bestiar. La vila (1 114 h [2006]; 747 m alt.), centre comarcal del Racó (dit habitualment el Rincón de Ademuz ), forma un nucli compacte de caràcter medieval, amb carrers estrets i tortuosos. És penjada al coster d’un turó, sota les restes del castell d’Ademús , construcció d’època musulmana, refeta durant les guerres civils del s. XIX. A més de l’església arxiprestal de Sant Pere (refeta després del terratrèmol del 1656), hi ha dues esglésies d’origen romànic, el santuari marià de La Huerta i San Joaquín. L’arxiprestat, que comprèn tot el Racó i el poble castellà de Santa Cruz de Moya, passà el 1960 de la diòcesi de Sogorb a la de València. Ademús fou conquistada el 1210 per Pere I, que la repoblà amb aragonesos, però Jaume I la inclogué al nou regne de València. Dins el terme (que comprenia Vallanca fins al 1700, Casas Altas i Casas Bajas fins a mitjan s XIX) hi ha els llogarets d' El Val de la Sabina , Mas del Olmo i Sesga , les caseries d' Altamira , Guerrero i El Soto , i el barri de Las Eras de Torre Alta .

Col·laboració: 
MxC
Llegir més...