protectorat d’Aden

Conjunt d’antics petits estats àrabs lligats a partir del 1882 a la Gran Bretanya per tractats de protecció i que el 1937 es constituïren en un únic protectorat (290 000 km; 700 000 h [1962]).

Estava dividit en un protectorat oriental, que comprenia la regió de Hadramaut —en sentit ampli— amb l’estat kathīr'í de Saiwun, l’estat qa'aití de Shihr i Al-Mukallā (la ciutat d’Al-Mukallā és la més important d’aquest protectorat oriental), el soldanat amhrí de Qishn i Soqotrā i el soldanat wahidí de Bar Hāf i Bir ‘Alī i els xeicats d’Irqah i d’Al-Haurā, i en un protectorat occidental, amb vuit soldanats, dos emirats i set xeicats, el més important dels quals era l’estat dels abdalís amb la capital a Lahej. Una part dels estats d’aquest protectorat occidental crearen el 1960 la Federació d’Aden. L’any 1963, aquesta federació i la colònia d’Aden formaren la Federació d'Aràbia del Sud, a la qual s’adheriren d’altres estats, algun, del protectorat oriental. Amb la resta del territori, els britànics formaren un nou protectorat d’Aden que fou, finalment, unit (1967) a la Federació d’Aràbia del Sud per crear la nova República Popular del Iemen del Sud.