Fou el cap de la socialdemocràcia austríaca i un dels fundadors del socialisme germànic. Sobre la base d’un programa moderat, reconcilià les faccions socialistes austríaques en el míting de Hainfeld (1889). El 1890 creà a Viena l’"Arbeiterzeitung”, òrgan central del partit socialdemòcrata, del comitè directiu del qual formava part. Tingué un paper important a la Segona Internacional i als cercles pacifistes europeus. Elegit diputat al Landtag (1905), dirigí la lluita per l’aplicació del sufragi universal (introduït plenament el 1907). Lluità contra l’antisemitisme. El 1918 fou nomenat secretari d’estat per a afers estrangers en el govern provisional austríac.