i Ador | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Ador

Municipi de la Safor.
Població: 
1.474 h
[2009]
Extensió: 
14 km2

Un sector del terme, anomenat la Marjuquera, es troba separat de la resta del territori pel municipi de Palma de Gandia; el sector principal (9,81 km2) s’estén entre el riu d’Alcoi i el Vernissa, tant per la plana al·luvial de l’horta de Gandia (i de la canaleta d’Ador, que n’és una petita prolongació) com per l’orla muntanyosa que l’envolta (de la qual forma part la serra d’Ador) coberta, en bona pat, de garriga. La població gairebé s’ha duplicat des de mitjan segle XIX gràcies a l’especialització agrícola: al regadiu (on és utilitzada tant l’aigua canalitzada com la del subsol), a més d’hortalisses, hi són conreats, sobretot, tarongers; al secà predominen els garrofers damunt els cereals, l’olivar, la vinya de moscatell i els ametllers. L’apicultura ha tingut un gran desenvolupament. La saturació del regadiu ha provocat l’emigració cap a Gandia. La terra de conreu és molt repartida i és explotada sempre directament pels propietaris. El poble (1 164 h [2006] agl, adorers; 99 m alt.) és emplaçat a la zona de contacte de la plana al·luvial i la muntanya al lloc d’una antiga alqueria musulmana (veïna al castell Ador, del mateix origen) repoblada el 1248. El 1574 se separà eclesiàsticament de Palma de Gandia com a parròquia de la Mare de Déu de Loreto; diversos deixebles de Joan de Joanes pintaren per a aquesta església. Dins el terme hi ha els caserius de la Canaleta i l’Alfàs, i el despoblat de Navesa. A la partida de Reconx hi ha vestigis d’una important vil·la romana.

Col·laboració: 
MxC
Llegir més...