Publi Eli Adrià

Publius Aelius Hadrianus (la)
(Itàlica, Bètica, 24 de gener de 76 dC — Baiae, Campània, 10 de juliol de 138)

Bust d’Adrià (British Museum)

Isaac Lee (CC BY-NC-ND 2.0)

Emperador romà (117-138), de la dinastia antonina.

Sembla que Trajà, quatre dies abans de morir, quan Adrià era legat imperial a Síria, l’adoptà. Interessat per la pau, deixà les conquestes de Trajà a l’Orient i es dedicà a l’organització interior de l’Imperi, viatjà arreu i establí una burocràcia forta i un control seriós de les finances. Per defensar l’Imperi fortificà el limes, entre altres indrets, a Germània i a Britània (mur d’Adrià). Féu emmurallar també la ciutat de Roma (muri Adriani). Es preocupà pels cultes i les civilitzacions locals, però cometé l’error d’alçar un temple a Júpiter dins el recinte de Jerusalem, cosa que provocà una revolta dels jueus el 134. Home cultivat, afavorí especialment Atenes amb biblioteques i el temple de Zeus Olímpic. Igualment establí a Roma l’Ateneu, centre de conferències. El seu gust hel·lenitzant tingué la manifestació més forta en les estàtues que va fer alçar en record d’Antínous, que barregen models de Fídies i Policlet. Abans de morir adoptà Titus Aurelius Antoninus, que esdevindria l’emperador Antoní Pius.