Té la seu a Barcelona. Després de la Guerra Civil, ambdós aeroports reprengueren l’activitat els anys quaranta. El progressiu augment de l’aviació comercial de l’aeroport de l’Aeroclub de Barcelona al Prat de Llobregat feu inviable compatibilitzar-la amb l’aviació esportiva, cosa que determinà la fusió d’ambdós aeroclubs el 1953. Esdevingué el principal aeroclub de l’Estat, i entre els anys cinquanta i seixanta emeté al voltant d’una quarta part dels títols de pilot privat. Posteriorment, amb la creació de la Barcelona Flight School, formà també pilots professionals. Utilitza principalment les instal·lacions de l’aeroport de Sabadell. Fins al final dels anys seixanta fou també l’únic aeroport amb instal·lacions per a la pràctica de l’acrobàcia aèria. Disposa de diverses seccions: aeromodelisme, vol a vela (1967, amb camp de vol a Igualada-Òdena fins el 1999, que passà a la Cerdanya), paracaigudisme (1976, Paraclub Barcelona-Sabadell), helicòpters i acrobàcia (1985, Acrobàtic Club Barcelona-Sabadell).
Des del 1991 organitza el festival aeri Festa al Cel conjuntament amb diverses institucions, que segons les edicions s’ha celebrat a Barcelona, Mataró i Lleida-Alguaire. Des del 1956 també organitza la Volta Aèria a Catalunya i el 1965 fou l’organitzador del primer campionat estatal d’acrobàcia aèria, que no es consolidà, però, fins al cap de dues dècades. Disposa de diversos camps de vol: Bellvei (Baix Penedès), Vallmoll (Alt Camp), Moià-el Prat (Moianès), Sallent-Pla de Bages (Bages) i Viladamat (Alt Empordà). L’any 2017 signà un acord amb Vueling per a la utilització de les instal·lacions de l’aeroport de Lleida-Alguaire com a base d’entrenament de futurs pilots. Al final de la segona dècada del segle XXI tenia al voltant d’un miler de socis amb llicència de pilot i una quarantena d’aeronaus disponibles, cosa que el convertia en un dels primers aeroclubs d’Europa.