Posseí un famós temple d’Afrodita, i al segle II dC fou centre d’una escola d’escultura. El temple i la ciutat visqueren la seva fase d’esplendor a l’època romana, gràcies a la protecció de personatges com Sul·la, Juli Cèsar o Marc Antoni, i a l’època imperial alguns dels seus ciutadans sobresortiren en l’àmbit cultural: Zenòcrates, metge (segle I dC); Caritó, novel·lista (segle II dC), i Alexandre, filòsof i professor a l’Acadèmia d’Atenes (segle III dC). A partir del segle IV, el cristianisme es feu fort a la ciutat, el temple es convertí en església (segle V dC) i la ciutat canvià el seu nom pel d’Estauròpoli (‘Ciutat de la Creu’). Les campanyes dels turcmans a partir del segle XI despoblaren l’indret, que fou totalment abandonat al segle XIV.
El redescobriment del jaciment es produí a inicis del segle XX, i a partir del 1961 s’iniciaren les excavacions. Entre les principals troballes arqueològiques cal destacar les muralles (segle IV dC), un teatre (segles I aC-II dC), un odèon per a concerts (segle II dC), un edifici de culte imperial (sebasteion) amb una sèrie de relleus força notables (segle I dC) i unes termes (segle II dC). Del famós santuari d’Afrodita, només en resten catorze columnes i els propileus a l’entrada del tèmenos sagrat (segle II dC), resultat de la restauració feta en temps moderns. Al jaciment, el segon més visitat de Turquia, el 2011 s’inaugurà una nova sala del museu arqueològic d’Afrodísia on s’exposen una cinquantena de relleus de dimensions considerables que formaven part de la decoració del temple. El 2017 la ciutat fou inclosa en el patrimoni mundial de la UNESCO.