i Afrodita | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Afrodita

Afrodita de Melos (segle II) (Musée du Louvre, París)
© Corel Professional Photos
mitologia mit, art art i religió relig
Deessa grega de la bellesa, de l’amor i de la fecunditat.

D’origen oriental, pot ésser relacionada amb l’Astarte fenícia i l’Ištar assíria. Una tradició, recollida a la Ilíada, la presentava com la filla de Zeus i de Dione; una altra, recollida per Hesíode, la feia néixer de l’escuma marina. Fou esposa d’Hefaistos. Li foren atribuïts nombrosos amors amb d’altres divinitats o amb herois o simples mortals. De la seva unió amb Ares nasqueren Eros i Anteros, i de la seva relació amb Hermes sorgí l’Hermafrodita. Eneas fou fill d’Afrodita i del troià Anquises. El mite dels seus amors amb Adonis és d’origen oriental. Afrodita fou una de les divinitats gregues més venerades, tingué santuaris famosos a Xipre, Corint, Cnidos, el promontori d’Èrix, Sicília, etc. La divinitat primitiva itàlica de Venus fou assimilada a Afrodita, que, dins la mitologia germànica, correspon a Frigg . L’art oriental més antic (terra cuita de Xipre i ceràmica arcaica) representa la deessa vestida, sovint en actituds majestàtiques. El s V aC la representació plàstica començà a evolucionar, i des del s IV aC féu possibles alguns de les millors obres de l’art grec. L’escultura, a partir d’aquesta època sobretot, la presenta nua o mig vestida; els exemplars més importants han estat divulgats àmpliament a base de còpies d’època romana. Cal esmentar la Genitrix, de Cal·límac i la d’Arle, de Praxíteles (Musée du Louvre); diverses obres de Fídies, en les quals la deessa apareix sempre vestida; la d’Escopes i la de Lisip, de les quals són còpia la Venus Capitolina de Roma i la de Mèdici (a Nàpols). Les més famoses són l' Afrodita de Cnidos , de Praxíteles, coneguda per còpies romanes del Vaticà i del Louvre, i l' Afrodita de Melos , dita també Venus de Milo (s II), conservada al Louvre. A l’època hellenística hom representà sovint Afrodita en actitud de sortir del bany. A l’edat mitjana és possible de reconèixer-ne la figura, vestida, en algunes pintures profanes d’Alemanya. Al Renaixement, Botticelli, Rafael, Correggio, Lucas Cranach el Vell i d’altres aprofitaren el tema, que fou reprès al barroc per Rubens.

Col·laboració: 
GMa / XFB
Llegir més...