Es donà a conèixer a través de la seva obra Les crises périodiques de surproduction (1913), i per la seva contribució a la polèmica sobre el càlcul racional en una economia que prescindeix del mercat, formulada en la seva obra Les fondéments du Socialisme (1922). Entre les seves obres més importants hi ha L’équilibre dans les relations économiques internationales (1937) i La valeur de la monnaie dans l’économie contemporaine (1948-50).