És basat en l’activitat, la llibertat i la responsabilitat de l’infant, i en el treball i en l’observació dels elements del seu medi natural. Parteix de les activitats diàries de l’infant: rentar-se, vestir-se, menjar, jugar, etc. Es preocupa poc de la lectura i de l’escriptura, i orienta l’infant cap a la coneixença del major nombre d’objectes que són utilitzats normalment, alhora que desenvolupa el llenguatge per mitjà de nombroses converses sobre aquests objectes; l’ordre és molt important: el nen ha d’endreçar les joguines després de jugar; els infants practiquen la rítmica, la música i el cant; el llenguatge gràfic és introduït per mitjà del dibuix d’observació; el material didàctic no és artificial, com a la “casa de nens” de Montessori, sinó que el componen les coses que cada nen té a la butxaca: botons, llavors, pedretes, etc, que ell mateix ordena, classifica i col·lecciona com un veritable “museu de pobres”. El mètode, en general, comporta una continuïtat entre la casa i l’escola.
m
Educació