Vida i obra
Exercí de mestre a Tuïr des de l’any 1780. Durant els anys previs a la Revolució impulsà la programació de representacions teatrals en benefici de l’església de Tuïr. La continuïtat d’aquestes representacions va propiciar que coincidissin a Tuïr els autors dramàtics més importants del Rosselló (l’anomenat Grup de Tuïr). El 1791 dirigí, com a funcionari del jutge, la liquidació dels béns confiscats als emigrats.
A més, el seu interès pel teatre el portà a recollir obres que circulaven manuscrites, algunes de les quals imprimí ell mateix; és el cas de la traducció catalana de la tragèdia de Racine Esther (1792), de Jesús batejat pel precursor sant Joan Baptista (1796) i de la Tragèdia dels màrtirs sants Cosme i Damià (1797). Recollí traduccions manuscrites de peces franceses que havien fet membres del grup: Zaïra de Voltaire, Atalia de Racine i Polyeucte de Corneille, a més de peces originals d’aquests mateixos autors. També imprimí l’Ordo divini officii del bisbe constitucional de Perpinyà Gabriel Deville, el Calendari curiós i útil i almanac rossellonès (1792), publicat en francès a partir del 1795, i els Goigs en alabança del gloriós sant Nazari màrtir (s. d.). És autor, finalment, d’un tractat de retòrica titulat Poésies ad usum Guillelmi Barrière, que es conserva manuscrit als Arxius Departamentals dels Pirineus Orientals de Perpinyà.
Al desembre del 1800, durant el Consolat, fou empresonat per motius polítics fins al març del 1801. El 1802 s’establí d’impressor a Perpinyà, però tornà aviat a Tuïr a reprendre les seves funcions pedagògiques.
Bibliografia
- Capeille, J. (1914): Dictionaire de biographies roussillonnaises. Perpinyà, J. Comet.
- Carbonell, J. (1962): “Dues traduccions rosselloneses setcentistes de la Zaïra de Voltaire”. Estudis Romànics, XI, p. 161-170.
- Pons, J.S. (1929): La littérature catalane en Roussillon au XVIIème et au XVIIIème siècles. Tolosa de Llenguadoc / París, Privat / Didier, p. 348.