i Jaume Agelet i Garriga | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Jaume Agelet i Garriga

poètica poètica
Poeta.
Lleida, Segrià, 1888 — Madrid, 1980

Es llicencià en dret a Madrid, i el 1920 ingressà a la carrera diplomàtica, dins la qual exercí funcions a Viena, Mèxic, Washington, l’Haia i París. Publicà, entre altres reculls: Domassos al sol (1924), Hostal de núvols (1931), Rosada i celístia (1949), Pluges a l’erm (1953), Font de lluna (1960), etc. Pòstumament, aparegué el llibre 100 poemes (1993) . La seva poesia, que estableix les “secretes correspondències” pròpies del simbolisme francès, és d’una rica plasticitat. Com ha estat dit, el seu món líric té una profunda arrel tel·lúrica.

Llegir més...