i l’Aglí | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

l’Aglí

L’Aglí, riu del litoral mediterrani. Neix a les Corberes i desemboca a la Mediterrània, entre la Tet i l’estany de Salses
© Arxiu Fototeca.cat
Riu del litoral mediterrani, al Rosselló i a la Fenolleda.

Neix a les Corberes, en territori llenguadocià, sota el pic de Bugarach, en un terreny calcari on abunden els fenòmens càrstics que provoquen, en determinades ocasions, importants crescudes a 2 km només del naixement del riu. Després de travessar l’extrem occidental del Perapertusès, a l’indret de l’antic monestir de Santa Maria de Cuberes, el riu, tot abandonant el seu camí natural, obert cap a l’E, gira bruscament cap al S i travessant, de salt d’aigua en salt d’aigua, la línia de crestes que separa els departaments de l’Aude dels Pirineus Orientals, per les gorges de Galamús (a 700 m de profunditat al llarg d’una falla), penetra a la Fenolleda. Passat Sant Pau de Fenollet, en lloc de seguir l’ampla vall cap a Maurí i Estagell, unides a les seves aigües les de la Bolzana, que aflueix per la dreta, torna a encaixar-se en una segona falla simètrica, més ampla i menys llarga que l’anterior: la gorja de la Fou. Després de continuar el seu curs sinuós per la baixa Fenolleda i de recollir per la dreta les aigües de l’Adasig, penetra en territori rossellonès per la Torre de França. Per l’esquerra, abans d’Estagell, troba el riu de Maurí i, després d’aquesta població, el Verdoble, que neix igualment al Perapertusès, molt a prop de l’Aglí, al gorg de l’Antre, que és una ressurgència de les aigües de l’Aglí. Després d’un darrer congost, entre Esta gell i Espirà de l’Aglí, de passar per Ribesaltes i de travessar la plana de la Salanca, desemboca a la Mediterrània, entre la Tet i l’estany de Salses, vora el Barcarès, en un sector de costa constantment modificat pels al·luvions. El recorregut d’aquest riu és d’uns 80 km; la seva conca, tret dels indrets més accidentats i de la plana de la Salanca, es troba dins la zona de la monocultura de la vinya: s’hi produeix un vi, considerat de qualitat superior, que duu la denominació de Corberes de Rosselló , i un vi dolç natural que, segons el sector, duu les denominacions de Costes de l’Aglí, Maurí i Ribesaltes . Pomponi Mela descriví ja l’Aglí i n'esmentà les terribles riuades.

Col·laboració: 
MxC
Llegir més...