Format essencialment a Itàlia (Pavia i Ferrara), fou un dels primers introductors de les idees renaixentistes a Alemanya. A partir del 1484, fou professor de filosofia i filologia a la Universitat de Heidelberg. La seva activitat es desenvolupà en el camp de la teologia, de la poesia, la música i la pintura. Renovador dels mètodes pedagògics, remarcà la importància de la llengua materna en l’ensenyament i intentà un mètode per a la instrucció dels sordmuts. D’entre les seves obres destaquen De inventione dialectica (1479) i Lucubrationes et opuscula (1539).