Estigué al servei del vescomte de Xelva i dels ducs de Gandia; fou membre de l’Acadèmia dels Nocturns, en la qual adoptà el nom de Sombra i fou un dels organitzadors, i alhora cronista, de les grans festivitats que tingueren lloc a València, al tombant dels s. XVI i XVII. Contrari als moriscs, escriví un poema a favor de llur expulsió (1610). En les seves comèdies dramàtiques —La suerte sin esperanza, La gitana melancólica, El mercader amante, Los amantes de Cartago, etc—, dotze de les quals foren publicades a Madrid el 1614, intentà d’aprofundir la psicologia dels personatges sense arribar a la perfecció de Guillem de Castro. Les Rimas humanas y divinas, compilades ben entrat el s. XVII, contenen la part més important de la seva producció lírica, per exemple, La fábula de Endimión y la Luna. En català coneixem un sonet d’elogi a l’obra d’Onofre Bartomeu Ginard sobre els furs de València (1608), i part d’un vexamen bilingüe, escrit en ocasió de les festes de beatificació de l’arquebisbe Tomás de Villanueva.