Fou paer de Balaguer. Durant la guerra de Successió serví la causa de l’arxiduc Carles. Després de participar en la defensa de Barcelona (1705 i 1706), fou destinat al front de Lleida. Més tard, fou nomenat veguer de Girona i de Besalú. Un cop retirades les tropes imperials de Catalunya, i decidida la resistència catalana (1713), reingressà a l’exèrcit. Formà part de l’expedició sortida de Barcelona per tal de fomentar els aixecaments al país, ja ocupat, i es distingí en la victòria de Caldes d’Estrac (agost del 1713). Reintegrat a Barcelona, participà en la seva defensa fins a la caiguda de la ciutat. D’allí passà a Mallorca, on combaté fins a la seva capitulació (1715). Expulsat del país, s’exilià a Itàlia.