Feu estudis eclesiàstics a Vic i de ciències naturals a la Universitat de Barcelona. Fou catedràtic de geografia i història, grec, matemàtiques i filosofia al Seminari de Vic (1854-63) i al d’El Escorial (1863-65). Rector del Seminari de Còrdova (1876), entre el 1881 i el 1899 fou bisbe de Sogorb, ciutat on també exercí de promotor de la Caja de Ahorros y Monte de Piedad i fundà l’actual biblioteca del seminari.
Com a escriptor apologètic edità, l’any 1881, el primer número del Boletín Eclesiástico de Segorbe. Fou col·laborador de la Biblioteca Católica Popular. Publicà un extens Compendio de historia eclesiástica general, col·laborà a la premsa periòdica i publicà a la “Biblioteca Catòlica Popular” nou llibrets, en català o castellà, destinats a la difusió de l’apologètica catòlica (1861). El Cercle Literari de Vic, del qual fou soci fundador, li edità un discurs en vers, Plants de la llengua catalana (1861), que defensava la revisió del valor del català com a llengua literària.