i Aguilar de Segarra | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Aguilar de Segarra

Sumari de l’article

Nom tradicional d’Aguilar de Boixadors
El barri del Raval, a Aguilar de Segarra
© Fototeca.cat
Municipi del Bages, a l’alta conca de la riera de Rajadell.
Població: 
257 h
[2009]
Extensió: 
43 km2

Situació i presentació

Conegut històricament com Aguilar de Boixadors, limita al N amb Sant Mateu de Bages i Fonollosa, a l’E amb Rajadell, al SE amb Castellfollit del Boix, al S amb Rubió i els Prats de Rei, que a més l’abraça per l’W, per on també limita amb Sallavinera, aquests tres últims termes de la comarca de l’Anoia. Els pendents de les serralades del terme tenen densos boscos de pins, algun roure i matollars. És un territori sec i trencat, situat bàsicament entre l’extrem de les grans serres de Castelltallat i de Clarena i amb serres secundàries com la de la Vall, de Còdol-rodon, de la Plana o del Vendrell. És travessat d’W a E per la riera de Boixadors, o de Rajadell, a la qual desguassen pel N el Torrent Bo i, pel S, les rieres de Maçana, de Grevalosa i de Ca l’Oller, que recullen torrents secundaris, com els de Seguers o de l’Obaga de l’Estrada.

El cap de municipi és el poble d’Aguilar de Segarra.

El terme és travessat per l’Eix Transversal, per la carretera estatal C-25 de Manresa a Calaf, per la carretera local BV-3008 i pel ferrocarril de Saragossa a Barcelona.

La població i l’economia

Barri de l’Estació d’Aguilar de Segarra
© Fototeca.cat
El cens de població més antic d’aquest municipi és de l’any 1626, quan Aguilar tenia 17 focs i Castellar 26. Durant el segle XVIII es passà de 101 h. (69 a Aguilar i 32 a Castellar) el 1718 a 246 h. (132 a Aguilar i 114 a Castellar) el 1787. La fusió d’Aguilar de Segarra amb Castellar féu augmentar considerablement el cens a partir de mitjan segle XIX. Per bé que amb vacil·lacions, s’arribà a un màxim municipal de 768 h. el 1936, però les dades més properes constaten un retrocés demogràfic continuat. Segons el padró del 1986 tenia 216 h., mentre que en el del 1991 i del 2005 la població era de 191 h. i 235 h respectivament.

Els principals conreus del municipi —el blat, l’ordi, l’olivera, la vinya i els ametllers— es troben especialment als plans situats al sector NE del terme i als plans de les Coromines, a l’extrem ponentí. També hi ha sectors notables de conreus entorn de Castellar i al fons del rieral de Maçana. El 1989 hom registrà un total de 1.506 ha conreades. Pel que fa a la ramaderia, destaca la cria de bestiar porcí, seguit del bestiar oví i els conills. Antigament el carboneig havia donat ocupació a una part dels habitants.

El poble d’Aguilar de Segarra

El poble d’Aguilar de Segarra (139 h. [2006]) és situat a 641 m d’altitud i és constituït pels barris del Raval i de l’Estació.

Entre els monuments destaca l’església parroquial de Sant Andreu i el castell d’Aguilar, que formava un conjunt amb la primitiva parròquia i unes poques cases que es van despoblar a partir del segle XIV.

Pel que fa a les festes el primer diumenge de setembre s’escau la festa major. El dia 14 de febrer es fa un aplec a l’ermita de Sant Valentí; pel Dilluns de Pasqua es canten caramelles, el segon diumenge de maig es fa la festa del Panet —també dita de Sant Miquel— i per l’Onze de Setembre se celebra la Diada de Catalunya, que coincideix amb la festa de l’Aigua.

Altres indrets del terme

Exterior de la capella de Santa Margarida de Comallonga
© Antonio Mora
Al terme municipal, a més del poble d’Aguilar de Segarra, hi ha els nuclis de Castellar i les Coromines, el veïnat de Sant Miquel i importants masies, algunes de les quals conserven capelles. Entre les principals masies poden esmentar-se la Coma, la Riera, les Cases, Ca l’Oller, Caus, la Masia o Masia de Castellar, Torregràs, el Vendrell, Vila-seca, Serragallarda, Cal Palà, el Maset, l’Estrada, el Trullàs i Montconill.

Prop de Cal Tinet hi ha la Sant Valentí. En el camí vers aquesta capella, sota la Masia de Castellar, hi ha un colomer medieval en ruïnes molt interessant i prototipus dels del seu gènere.

Hi ha també l’església de Santa Maria del Grauet, la Còdol-rodon i l’església de Sant Julià de Puigfarner.

Són també capelles tradicionals la de Santa Margarida de Comallonga, prop del mas del Vendrell, i la de Sant Esteve, antigament a cura dels masos Calcina i Morera. Altres capelles sense culte són la de Santa Anna, del mas l’Oller, i la de Sant Antoni de la Vila.

Col·laboració: 
MxC
Llegir més...