i Vicent Aguilera i Cerni | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Vicent Aguilera i Cerni

Vicent Aguilera i Cerni
© Fototeca.cat
art art
Crític d’art.
València, 15 d’agost de 1920 — València, 31 de gener de 2005

Des de València es dedicà a la promoció de tendències artístiques d’avantguarda ( Grup Parpalló , Nou realisme). Col·laborà en publicacions del país i de fora i d’ençà del 1979 dirigí la revista “Cimal”. Fou membre de l’AICA i també president de l’AECA. Publicà una Introducción a la pintura norteamericana (1955), La aventura creadora (1956), Arte norteamericano del siglo XX (1957), Panorama del arte nuevo español (1966), Julio González (1971), Iniciación al arte español de la postguerra (1970), Porcar (1973) i Notes sobre Manuel Boix (1981), entre altres estudis. Contribuí a introduir l’aplicació dels mètodes sociològics en l’estudi de l’obra artística: Las posibilidades de la comunicación de las artes visivas en las sociedades actuales (ponència a Rimini, 1965), Arte y popularidad (1973), i estudià, especialment, els hàbits visius de la civilització tecnificada, i del consum, en diferents assaigs i conferències. Fou fundador i director del museu d’art contemporani de Vilafamés (Plana Alta). Rebé el Premi Internacional de la Crítica de la XXIX Biennal de Venècia (1959) i el Premi de les Lletres Valencianes (1989), entre altres guardons.

Col·laboració: 
DGM
Llegir més...