i Domènec Aguirre | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Domènec Aguirre

història del dret hist dr i història hist
Jurista i polític.
?, segle XVII — ?, segle XVIII

Fou catedràtic a la Universitat de Barcelona (1691) i magistrat a l’audiència del Principat de Catalunya. Topà amb el virrei Velasco i fou destituït dels seus càrrecs. Des del 1705 col·laborà en l’administració de Carles d’Àustria (fou membre de la junta de València, regent d’Aragó, membre de la junta de guerra i del consell assessor de la reina Elisabet, etc), fins que, el 1713, sortí de Barcelona amb la cort de la reina. Posteriorment continuà als rengles antifilipistes fora del país (president del consell de Nàpols, membre del consell d’Espanya). És autor de diverses obres historicojurídiques, entre elles Tractatus de tacita onerum et condictionne repetitione, publicat a Viena el 1721, al qual afegí un Discursus super oficiis venalibus Generalitatis Cathalauniae, en la reedició a Venècia el 1723. També escriví un Tratado histórico-legal del Real Palacio Antiguo y su cuarto nuevo de Barcelona y de los oficios de sus alcaldes o conserges, en que a más de sus derechos y prerrogativas se trata de la ciudad de Barcelona y de sus príncipes (Viena 1725).

Col·laboració: 
FEB / JAR
Llegir més...