i Agullent | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Agullent

Municipi
Vall d’Albaida
Municipi de la Vall d’Albaida, estès des del vessant septentrional de la serra d’Agullent als turons que separen les aigües dels rius Clariano i d’Albaida.
Població: 
2.449 h
[2009]
Extensió: 
16 km2

El regadiu (166 ha), on són conreats moresc i hortalisses, aprofita les aigües del riu Clariano (o d’Ontinyent) i de la font Jordana. La major part de les terres conreades són, tanmateix, de secà (1 105 ha de cereals, garrofers, vinya i olivar). Un 60% de les terres de conreu són explotades directament pels propietaris, un 30% per parcers i un 10% per arrendataris. La indústria tèxtil (teixits, filats, mantes), l’oleícola (refineria d’oli, sabó) i la de la cera constitueixen una part important de l’activitat econòmica i han originat un apreciable augment de la població (un 65% des del 1930). La vila (2 259 h agl [2006], agullentins ; 410 m alt.) és situada en un coster, al peu de la serra d’Agullent. Conquerida als musulmans per Jaume I, fou donada en feu al cavaller Guillem Olivar, però a la seva mort tornà a la corona i fou incorporada a Ontinyent, de la qual no se separà fins el 1585. A més de l’església parroquial de Sant Tomàs, esmentada ja al s. XV, hi ha un antic convent dominicà, fundat el 1585. Prop de la vila, en plena zona muntanyosa, es troba l’antiga ermita de Sant Vicent, del s. XV; el 1745 fou abandonada per una altra de més gran, amb hostatgeria destinada el 1893 a casa d’exercicis per a sacerdots ( Sant Vicent d’Agullent). A 1 km al N de la població hi ha l’estació del ferrocarril de Xàtiva a Alcoi, al voltant de la qual s’ha format un petit barri. Hom ha assenyalat, a més, l’existència de dos despoblats dins el terme municipal, Benatsar i l’Alcullola de Palomars. A Agullent té lloc anualment una representació de Moros i cristians.

Col·laboració: 
PBA
Llegir més...