Després d’haver estat governador de Flandes, fou nomenat lloctinent de Catalunya (1694-96) en els moments culminants de l’ofensiva francesa. D’antuvi encoratjà els camperols que durant la inhibició oficial constituïen milícies armades per combatre l’invasor. Però canvià d’actitud quan a la cort s’imposà el partit profrancès i la defensa de Catalunya fou supeditada als interessos d’aquest, que feu tot el possible per dificultar-la. El 1695, Gastañaga publicà un edicte que prohibia d’atacar els francesos en petites partides; negà a la gent del país l’artilleria que necessitaven per a ocupar Hostalric i Castellfollit. Mantingué sempre, juntament amb els generals, una actitud passiva, malgrat l’arribada a Catalunya dels reforços imperials i també de Castella i de Navarra. El 1696, després de la desfeta de Tordera, fou destituït pel president del consell de Castella i de Navarra, comte d’Oropesa; el succeí Francisco de Velasco.