Inicià una política d’entesa amb les potències occidentals per tal d’explotar les riqueses minerals del país. La pressió dels grups nacionalistes i reformadors, però, feu que Aḥmad cerqués l’aliança amb els països àrabs i amb els socialistes, alhora que estava en conflicte amb l’imperialisme britànic respecte a les colònies de l’Aràbia del Sud (1956). Fruit de l’entesa amb els països àrabs fou la incorporació del Iemen a la RAU (1958), fins a la seva desintegració (1961). Malgrat tot, continuà una política interna de govern absolutista que provocà, el 1961, un atemptat frustrat contra la seva persona.