Fill d’al-Hagg ‘Umar, esdevingué soldà de Ségou el 1862 i, a la mort del seu pare (~1864), cap de l’imperi tekrur del Sudan, que aconseguí de restaurar, a desgrat de les revoltes dels seus germans i dels caps fulbe i bambara, que li eren feudataris. Entrà en relacions amb els francesos (tractats del 1880 i del 1887), però aquests, comandats per Archinard, declararen obertament la guerra i conqueriren, successivament, Ségou Vosebug i Koniak (1890), Nioro (1891), San i Ajenné (1893), a desgrat que contra ells s’havien unit tots els pobles de la regió. Aḥmadu, aleshores, es refugià a la cort del seu oncle a Sokoto, on morí.