Arribà al poder amb l’ajuda dels militars que havien destronat el seu germà Mustafà II, els quals controlaren el govern fins al 1718. Acollí Carles XII de Suècia a la cort —després d’haver estat vençut per Pere el Gran de Rússia a Poltava —, el qual aconseguí que esclatés una nova guerra russootomana. L’exèrcit rus fou derrotat al Prut (1711), i, pel tractat de pau d’aquest nom, el tsar tornà a Turquia la ciutat d’Azov. El 1714, a causa de les pressions dels comerciants grecs, la Porta declarà la guerra a Venècia; aquesta fou favorable als turcs (conquestes de Morea, el 1715, del Peloponès i de les illes venecianes de l’Egea), però canvià de signe en intervenir-hi Àustria; Eugeni de Savoia els derrotà a Petrovaradin (1716) i s’apoderà de Timişoara (1716) i de Belgrad (1717). Aleshores Ahmet III hagué d’acceptar el tractat de Passarowitz (1718). Arran d’aquesta desfeta, eliminà del govern els militars i nomenà gran visir Ibrahim Paixà i declarà la guerra a Pèrsia (1724-27), sense gaire èxit. El veritable regnat d’Ahmet III —anomenat època de les tulipes (1718-30)— fou una temptativa de renovació cultural i econòmica (hom establí la impremta a Istanbul), però la seva política (les taxes imposades per la guerra produïren la inflació i desordres a les províncies) i les victòries perses provocaren un pronunciament militar (1730) a la capital. El soldà fou empresonat i morí assassinat sis anys després.