i Aielo de Malferit | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Aielo de Malferit

Aielo de Malferit
© Fototeca.cat
Municipi de la Vall d’Albaida situat al vessant meridional de la serra Grossa, des de la Serratella fins a prop del port de l’Olleria.
Població: 
4.679 h
[2009]
Extensió: 
27 km2

La carretera de Xàtiva a Ontinyent i el riu Clariano són el límit amb els municipis de l’Olleria i d’Albaida. L’horta és regada amb l’aigua d’aquest riu, canalitzada mitjançant una séquia general i diverses derivacions; el 1806, per tal de poder regar més terres, fou construït sobre el riu Clariano un gran aqüeducte d’un sol arc, anomenat l’Arcada. Al secà es conreen oliveres, garrofers, ametllers, presseguers, albercoquers, magraners, figueres, pomeres, pereres, etc, a més de vinya, dedicada especialment al raïm de taula. Hi ha, a més, diverses empreses dedicades a la producció de planter de vinya americana. La resta del territori és coberta de bosc (pins) i, especialment, de brolla i garriga (romaní, brucs, argelaga, baladre, llentiscle), en part de propietat municipal. Les terres de conreu, exceptuades les finques del marquès de Malferit, estan força repartides i són explotades, en gran part, per llurs propietaris. La indústria del vidre, tèxtil, destil·leries, etc, completen l’economia. Nucli tradicional d’emigració, que s’ha aturat a causa de la industrialització. La vila (4 431 h [2006], aieloners ; 282 m alt.), situada a l’esquerra del riu Clariano, fou donada en feu el 1445 a Francesc de Malferit; la senyoria d’Aielo esdevingué després marquesat d’Aielo o de Malferit (el palau dels marquesos de Malferit es conserva encara a la vila). Població de moriscs, depenia eclesiàsticament de l’Olleria, fins que l’arquebisbe Juan de Ribera, al s. XVI, erigí la parròquia; l’actual església parroquial fou construïda entre el 1732 i el 1744. Després de l’expulsió dels moriscs (el 1609 foren comptats 160 focs de cristians nous), els marquesos de Malferit hagueren de promoure, no sense dificultats, el repoblament de la vila. La població té un raval anomenat barri de les Eres. Dins el terme municipal es troben els antics llocs (actualment masies) de Parçons i de Cairent.

Col·laboració: 
PBA
Llegir més...