És drenat per una sèrie de barrancs que desguassen al riu Vernissa. El territori, muntanyós a la seva meitat meridional, és relativament pla al nord. Les terres de conreu, poc profundes i pedregoses, estan força repartides i són conreades, en general, pels propietaris. Els principals conreus de secà són la vinya, les oliveres, els garrofers, els ametllers i el blat; el regadiu és molt reduït. La població ha disminuït lentament durant els darrers cinquanta anys. El poble (197 h [2006], aielins; 267 m alt.), situat al peu de la serra, sota un antic castell, era una antiga alqueria musulmana. El 1609, al moment de l’expulsió dels moriscs, tenia 43 focs de cristians nous que depenien eclesiàsticament de la parròquia de Montitxelvo (bé que durant alguns anys, en temps de l’arquebisbe Juan de Ribera, passaren a la jurisdicció de Castelló de Rugat).
Aielo de Rugat
© Fototeca.cat