i Societat General d’Aigües de Barcelona | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Societat General d’Aigües de Barcelona

Sigla de laAgbar
economia econ
Empresa fundada a Lieja el 1867 amb el nom de Compagnie des Eaux de Barcelone.

Abastia d’aigua les poblacions pròximes a Barcelona actualment annexades al municipi a través de l’Aqüeducte de Dos Rius. El 1881 fou adquirida per capital francès, que constituí a París la Société Générale des Eaux de Barcelone. El 1919 fou adquirida per inversors catalans i establí el domicili social a Barcelona, amb seu al passeig de Sant Joan fins el 2005, que es traslladà a la torre Agbar o Glòries i, deu anys més tard (2015), a la Zona Franca. Entre l’octubre del 2017 i el setembre del 2018 tingué la seu social a Madrid a causa del procés independentista.

Inicialment les seves activitats d’explotació de l’aigua se circumscriviren a l’àrea de Barcelona, a través de la captació de les conques del Llobregat, del Ter i del Besòs (aquesta, amb l’absorció, el 1981, d’Aigües del Besòs SA), però posteriorment les estengué a tot l’Estat espanyol, adquirint o arrendant empreses relacionades amb la dotació d’aigua potable a les poblacions, la purificació d’aigües de claveguera, de canals de navegació, etc.

El 1975 la Companyia Industrial del Llobregat (creada el 1871 i que esdevingué subsidiària d’Agbar) fou redenominada com Corporació Agbar, que incloïa no tan sols els serveis de proveïment d’aigua, sinó també els del sanejament i la construcció. El 1992 Agbar absorbí Corporació Agbar i altres empreses filials i donà lloc al Grup Agbar, que diversificà les seves activitats en els sectors de l’assistència sanitària, la inspecció tècnica de vehicles i la recaptació de tributs.

El 1997 aconseguí l’adjudicació de la gestió de l’Hospital d’Alzira, primera experiència de gestió privada de la sanitat pública a l’Estat espanyol. A partir de la segona meitat de la dècada de 1990, la internacionalització, sobretot a l’Amèrica Llatina, fou un dels motors del creixement de la companyia i les privatitzacions en aquella regió n’impulsaren el negoci en l’àrea de l’aigua potable en concessions a Colòmbia, l’Uruguai, Xile, Cuba i l’Argentina.

D’altra banda, el sector d’assegurances de salut, a través de la seva filial Adeslas, adquirí una creixent importància (al voltant d’un 30% del volum de negoci l’any 2000). L’any 2000 entrà en el sector del control mediambiental de vehicles als EUA, i l’any 2001 en el de serveis d’automoció a la Xina. El 2002 creà Applus +, empresa filial del sector de la certificació, que el 2007 fou venuda al nord-americà The Carlyle Group. L’any 2006 adquirí el 100% del capital de Bristol Waters, una de les primeres subministradores d’aigua de la Gran Bretanya, que l’octubre del 2011 vengué en un 70% al fons d’inversió canadenc Capstone Infrastructure Corporation.

Fins el 2010 el control majoritari d’Agbar correspongué a la Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona, però el gener d’aquest any hom tancà un acord pel qual l’accionista minoritari Suez, de capital francès, passava a controlar-ne el 75% del capital, mentre que entre el 15% i el 25% restava en mans de ‘La Caixa’. Paral·lelament, Adeslas passava a ser controlada (55%) per Criteria (‘La Caixa’). Aquest any adquirí el 100% d’Eléctrica Maspalomas. L’any 2014 Criteria CaixaHolding, un dels dos bancs sorgits de l’antiga Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona, vengué el seu 24,14% d’accions d’Aigües de Barcelona a Suez Environment, mesura amb la qual aquesta empresa passava a controlar-ne pràcticament tot el capital.

L’any 2010 la plantilla era de 812 empleats, i els ingressos d’explotació de 3.108,2 milions d’euros i un benefici consolidat atribuït a la societat dominant de 235,3 milions d’euros. El 2004 fou inaugurat el Museu de les Aigües a Cornellà de Llobregat, projecte de la Fundació Agbar (1998) creat a partir del patrimoni industrial relacionat amb els recursos hídrics. L’any 2010 rebé el premi Micheletti de la Unió Europea al millor patrimoni industrial i tècnic.

Data de revisió: 
2018-09-04
Llegir més...