El territori, muntanyós, és drenat pel barranc d’Aigües (que desemboca directament a la mar), la vall del qual és compresa, en gran part, dins el terme municipal, llevat la mateixa capçalera, que forma un enclavat d’Alacant anomenat el Cabeçó, a llevant de la serra del mateix nom, i el sector més baix de la vall, que pertany al terme del Campello. Una brolla on domina el romaní i alguna pineda cobreixen les terres no conreades. Els conreus de secà, gairebé tots arboris (garrofers, oliveres i ametllers) i de regadiu (unes 30 ha), la ramaderia (principalment ovins), la cria d’animals de granja (conills i gallines) constitueixen les principals activitats econòmiques. La terra de conreu, força repartida, és explotada gairebé sempre en règim d’administració directa. La població ha disminuït, almenys, en una tercera part des del 1900, atreta per la proximitat d’Alacant. Es troben dins el terme tres fonts d’aigües mineromedicinals, la principal de les quals, la de Sant Ignasi, fou l’origen d’un balneari, els Banys de Busot, actualment destinat a funcions sanitàries, i d’un santuari, el de la Mare de Déu de la Salut. El poble (693 h [2006], aigüesers; 341 m alt.), situat a la vora d’un antic castell, havia format part del terme d’Alacant des del 1252 ensems amb el llogaret d’Aigües Baixes (per això hom anomena també aquest poble Aigües Altes); el 1755 fou creada la parròquia de Sant Francesc d’Aigües, i durant la primera meitat del s. XIX fou establert el límit amb el terme d’Alacant, dins el qual —i, actualment, dins el del Campello— restà incorporat Aigües Baixes.