i Pierre d’Ailly | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Pierre d’Ailly

teologia teol i història de les religions hist rel
Científic, teòleg i cardenal francès.
Compiègne, Illa de França, 1350 — Avinyó, Provença, 1420

Alumne del Col·legi de Navarra, arribà a la cancelleria de la universitat parisenca (1389); poc temps després fou bisbe de Lo Puèi (1395) i de Cambrai (1397); l’antipapa Joan XXIII el féu cardenal el 1412. Intentà de posar fi al Cisma d'Occident demanant al concili de Constança —on atacà violentament l’heretgia hussita— la reforma de la cúria romana i la creació d’un concili general al qual el mateix papa s’hauria de sotmetre. Hom li atribueix 174 obres; entre altres Imago mundi, sobre geografia universal, obra que consultà Cristòfor Colom, on planteja el problema —capital a l’època— de la rodonesa de la terra i on presenta fins i tot, abans de Copèrnic, la rotació d’aquesta entorn del propi eix. En el camp teològic, bé que tractà tots els temes, dedicà una atenció especial —30 obres— a l’eclesiologia i defensà el conciliarisme.

Col·laboració: 
JBa
Llegir més...