Fou coronel de voluntaris reialistes. Nomenat ministre de la guerra (1824), dirigí una repressió política antiliberal tan dura que li valgué la destitució (1825) a la fi del període més violent de la dècada absoluta de Ferran VII. Capità general de les Balears (1828-33), intervingué en una conspiració carlina (1834). Confinat a Mallorca per desafecte a Isabel II, fou assassinat per un grup de progressistes emmascarats.