i Aiòder | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Aiòder

Forma castellana d’Ayódar (es)
Municipi de l’Alt Millars, a la zona de llengua castellana del País Valencià, situat als contraforts septentrionals de la serra d’Espadà.
Població: 
234 h
[2009]
Extensió: 
24 km2

És drenat per la rambla d’Aiòder , de règim intermitent, que recull les aigües procedents dels termes de Vilamalur, Fuentes i Torralba, les quals es troben sota mateix d’Aiòder, des d’on corren cap a tramuntana i aflueixen, per la dreta, al Millars, dins el terme d’Espadella. El regadiu és escàs; el secà, base de l’economia local, es dedica a garrofers, oliveres i vinya. La terra de conreu és molt repartida i és explotada pels propietaris. Les terres no conreades són cobertes de pinedes, la fusta de les quals és explotada, de brolla de romaní i d’argelaga (unes 100 ha) i, sobretot, de pastures (unes 1 100 ha) que, a més d’alimentar el bestiar local (oví, principalment), acullen ramats transhumants aragonesos. La població anà augmentant fins al final del s. XIX, però des del 1900 anà minvant fins a restar reduïda (1965) a menys de la meitat, a causa de l’emigració, especialment a Barcelona. El poble , que agrupa tota la població del municipi (227 h [2006]; 383 m alt.) és emplaçat en un coster, enfront d’un antic castell; després de la conquesta del Regne de València per Jaume I, Aiòder conservà la seva població musulmana i restà en possessió d’Abū Sa'īd, el destituït governador musulmà de València, i, com la major part de la comarca, Aiòder fou donat per aquest a l’Església. Al s XVI fou creada la parròquia (de la qual depenia també Fuentes) desmembrant el territori de la de Vilamalur; la cura d’ànimes anà a càrrec de dominicans, els quals fundaren un convent a Aiòder el 1576, l’edifici del qual encara es conserva. L’any 1609 hi havia 54 focs de cristians nous, que abandonaren el poble amb l’expulsió dels moriscs, decretada aquell any. El 1611, el baró d’Aiòder atorgà carta de poblament a deu nous pobladors. La baronia d’Aiòder comprenia els pobles d’Aiòder, Vilamalur, Fuentes d’Aiòder i Torralba, a l’Alt Millars, i Figueres, a l’Alt Palància; dins el poble es conserven les restes de l’antic palau baronial. El castellà d’Aiòder, poble fronterer amb la zona de llengua catalana, presenta, com alt.res pobles de l’Alt Millars, característiques de parlar de transició.

Col·laboració: 
PBA
Llegir més...