i Ais de Provença | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Ais de Provença

Nom llatí d’Aquae Sextiae (la), Nom francès d’Aix-en-Provence (fr)
Nom llatí d’Aquae Sextiae (la), Nom francès d’Aix-en-Provence (fr)
Ciutat de Provença, Occitània, al departament de Boques del Roine, França.
Població: 
142.743 h
[2008]

Nucli residencial, més que industrial (maquinària agrícola, electrònica) i balneari. Universitat. Turisme. Des del 1948 s’hi celebra a l’estiu el Festival d’Ais de Provença, dedicat a l’òpera (sobretot del s. XVIII —Mozart, Gluck—, però també de Rossini, etc). Antic poblat gàl·lic, fou conquerit (123 aC) pel procònsol romà C. Sexti Calví (Aquae Sextiae). Màrius hi vencé els teutons (102 aC). Fou assolada pels visigots (445), pels francs, pels longobards i pels musulmans (731). Fou arquebisbat (s. VI). Esdevingué capital dels comtes i, després, dels reis de Provença, dels casals de Barcelona i d’Anjou; Jaume I hi anà el 1241 per signar-hi el contracte matrimonial entre Ramon VII de Tolosa i Sança de Provença, amb la intenció de mantenir-hi el predomini, però, malgrat tot, prevalgué el domini francès. Fou seu del parlament provincial de Provença des del 1501 fins a la revolució del 1789. Durant el s. XIX fou un dels centres del felibritge. El monument més important és la catedral de Sant Salvador, on es troben el baptisteri del s. V, amb cúpula renaixentista, el claustre, del s. XII, i el campanar, dels s. XIV-XV; els batents de la porta principal són una obra mestra de l’escultura en fusta del començament del s. XVI; a l’interior es conserven el tríptic del Buisson Ardent de N. Froment (s. XV) i una col·lecció de 26 tapissos flamencs (1511). La urbanització moderna de la ciutat començà al s. XVII; d’aquesta època daten la via principal, anomenada Cours Mirabeau, l’església de Santa Magdalena, on es conserva la taula central del tríptic de l'Anunciació d’Ais, del s. XV, el pavelló Vendôme, la font dels quatre dofins i diversos palauets dels s. XVII i XVIII. El taller de Paul Cézanne conserva records personals del pintor.

Llegir més...