Fill d’un alt funcionari local soviètic purgat per Josif Stalin (que el feu executar el 1937), durant la seva adolescència exercí de funcionari del PCUS local en substitució dels càrrecs, molts dels quals havien estat enviats a combatre els nazis al front. Posteriorment es graduà a l’Institut d’Agricultura de Frunze (actualment Bishkek), i començà a publicar narracions en revistes literàries del Kirguizistan en rus i kirguís. Reconegut com una jove promesa literària, del 1956 al 1958 estudià a l’Institut Literari Gorkij de Moscou i aquest any publicà la novel·la curta Džamil’a (1958), amb la qual obtingué renom i que li valgué el premi Lenin el 1963. Posteriorment publicà, entre d’altres, El primer mestre (1962), Contes de la muntanya i les estepes (1963) Comiat de Gulsari (1967), El vaixell blanc (1970), Grues matineres (1975), L’ascensió al Mont Fuji (1973), Un dia dura més que cent anys (1980) i El cadafal (1988). Tot i que fou un comunista convençut, no seguí estrictament les directrius de la doctrina oficial del realisme socialista, i introduí algunes crítiques (que no qüestionaven, però, el règim) i elements fantàstics en les seves obres, sempre molt arrelades a la tradició popular kirguís. Partidari de la perestroika, amb l’ensorrament de l’URSS i la independència del Kirguizistan, la seva obra passà per un període de relativa obscuritat. Durant aquests anys fou ambaixador en alguns països d’Europa.